Història del Casal
El Casal de Barri Cardener és un equipament municipal en règim de gestió ciutadana, és a dir, la propietat de l’edifici és de l’Ajuntament de Barcelona, però la gestió del Casal recau en les mans de tres entitats del barri, les quals han decidit assumir aquesta responsabilitat sota els ideals de la participació popular.
El Casal està situat al barri de la Salut, al districte de Gràcia, i es tracta del mateix edifici on antigament hi havia situada l’escola Pau Casals. Aquesta escola es dividia en dos edificis, un al carrer del Cardener, on ara es torba el Casal, i un altre al carrer d’Argentona, però el 1996 va ser traslladada a un nou edifici situat al carrer de la Providència.
Aquest canvi d’emplaçament de l’escola Pau Casals va brindar l’oportunitat a les entitats del territori per agafar embranzida i reivindicar l’ús de l’equipament, tot posant en valor la importància d’un espai destinat a les associacions del barri, el foment de la participació popular, així com la necessitat de donar resposta a les inquietuds veïnals. Per aconseguir aquesta fita, les entitats van aconseguir recopilar fins a 3.500 signatures, però l’Ajuntament va desestimar la proposta perquè els locals estaven arrendats. Així i tot, sí que va mostrar la seva voluntat de convertir l’edifici en un equipament per al barri, tot i que mantenint la titularitat municipal.
Inicialment, la proposta de l’Ajuntament va ser emplaçar-hi un Casal per a Gent Gran i habilitar les plantes superiors a serveis educatius, com el Centre de Recursos Pedagògics (CRP) i l’Equip d’Assessorament Psicopedagògic (EAP). Aquesta idea inicial, però, va anar variant i, finalment, es va considerar més convenient emplaçar-hi un Casal de Barri que donés resposta a les necessitats reivindicades des de les associacions i el veïnat.
Finalment, l’equipament va tornar a obrir les portes el 2002 sota la forma de Casal de Barri gestionat per les entitats del territori. Les negociacions amb el Districte sobre la composició i organització han estat aspectes complexos que ha calgut anar treballant al llarg dels anys, però que a poc a poc ha anat donant els seus fruits.
Des del 2002 han col·laborat en aquesta gestió l’Associació de Veïns del Carrer Argentona, l’ATTAC de Gràcia, l’Associació de Gent Gran Pau Casals i l’Associació de Dones Ciberdona. El 2010 també s’hi va sumar l’Agrupament Escola Roland Philipps, i avui dia només les tres últimes mencionades continuen desenvolupant aquest lideratge.
Història del barri la Salut
L’any 1864 es va construir als afores de Gràcia una capella dedicada a la Mare de Déu de la Salut, entorn de la qual va créixer el barri al llarg dels anys. Anteriorment, la zona era coneguda per la Font i el Mas d’en Xirot, ja que a prop hi havia unes mines de ferro que dotaven d’un gust ben característic a l’aigua que d’allà rajava. Avui dia han desaparegut gairebé totes les masies, tret de les de Can Xipreret i Can Tusquets, així com les fonts que hi havia al barri, amb excepció de la Font del Carbó, que es troba dins del recinte del Cottolengo.
Al barri també es troba el monestir de Sant Josep de la Muntanya, però sens dubte l’element urbà més destacat és el Parc Güell, una obra de Gaudí emblemàtica de la ciutat de Barcelona i valorada internacionalment, la qual va ser declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO l’any 1984.