El divendres 24 d’abril va tenir lloc l’entrega de premis de la 3a edició del Concurs Literari de Contes Breus del Cardener! L’esdeveniment va ser dirigit pel Miquel Sànchez, professor del Taller d’Escriptura Creativa del Casal i membre de la organització del concurs, qui també va fer de secretari del jurat i va exercir de mestre de cerimònies durant l’entrega de premis. Al seu torn, el jurat va ser composat per Sergi Valdivieso, Puri Alba i Sergi Gil.
L’acte es va iniciar amb la presentació dels membres del jurat. Tot seguit es van anunciar els guanyadors i es van llegir els textos premiats. La jornada va finalitzar amb un pica-pica, una bona excusa per gaudir de la companyia i la conversa entre les persones participants.
QUI VA GUNAYAR?
TERCER PREMI
La tercera posició se la va endur Cèlia Roca Martín, que va guanyar un diploma i un guardó, amb el conte titulat “Penediment”:
“Tot a punt. Sobre la plaça del Blat, molt més atapeïda que els jorns de mercat, es gronxava el braol de la multitud, àvida de qualsevol fet que esquincés la grisor del dia a dia. Als marges, les siluetes del veguer, el bisbe i alguns membres del Consell de Cent de Barcelona es retallaven contra uns edificis de fusta i carreus. Miraven d’aparentar serenor i dignitat enmig d’una situació que els incomodava i fastiguejava.
Una cridòria sorda enlairant-se sobre un tapís de caps va anunciar l’arribada d’aquell personatge infame i solitari, cobert per una caputxa del color de la nit: el botxí. Havia recorregut la minsa distància que el separava de casa seva, a la plaça del Rei, per esdevenir protagonista d’aquell espectacle execrable. Apesarat, va pujar els graons del cadafal i va esperar el reu. No va trigar a aparèixer, mig exànime i amb una anella al coll que sostenia uns daus de grans dimensions i colors llampants. Era un jugador impenitent que, acuitat pels deutes, havia assassinat un orfebre per robar-li. Això deia una sentència que, com el judici, havia estat una farsa.
L’esbirro va fitar la forca i va acaronar aquella soga aspra com la mort, tot contemplant el condemnat. Llavors, una sensació d’ofec li va negar la gola.
No va poder-se estar de recordar com havia entrat a les hores petites al taller de l’argenter per arrabassar-li els diners i la vida. Aquella matinada, un cop més, la foscor de la indumentària i l’hàbit de dur el rostre emboçat l’havien fet invisible.
Els brams el van retornar al present. No podia dilatar més aquell moment. Era el seu torn.“
SEGON PREMI
El segon lloc va ser per Marcel Sastre Coromines, que va guanyar un diploma, un guardó i un xec valorat en 25 € per la llibreria Atzavar, amb el conte titulat “La moreta i el seu fill“:
“La Moreta era una cabra jove, de pelatge bru. Havia crescut en una finca de muntanya envoltada de bosc i matolls, formava part d’un petit ramat de cabres. Cada dia de bon matí el pastor les treia del corral i es dirigien a les muntanyes de l’entorn on trobaven matolls de brots tendres i deliciosos. Al vespre, abans d’entrar al corral, els hi escampava per l’era una bossa de garrofes que estaven boníssimes i tot seguit ja entraven a la cabrissa on passaven una nit tranquil·la. La Moreta es sentia molt feliç.
Un bon dia la Moreta va tenir un fillet. Era un cabridet també bru amb taques blanques. Quan era petitó s’alimentava de la llet de la mare i ben aviat va aprendre a seguir el ramat. Sempre estava al costat de la seva progenitora que el protegia de manera especial. A la nit dormia aferrat a ella. Aquell cabrit es va anar fent gran, i ja menjava els tanys d’aquells matolls tan bons.
Un dia, molt de bon matí, el pastor va entrar al corral, va agafar el fillet de la Moreta i se’l va emportar.
Aquell jorn el pastor no va anar amb el ramat. A mitja tarda sortia de casa seva amb uns amics. Tots estaven molt contents mentre comentaven l’encert d’haver fet barbacoa. Entre rialles repetien “les costelles eren tan tendres… i saboroses”. La Moreta no va tornar a veure el seu estimat fill. Estava molt trista i va deixar de menjar. Ben aviat s’apartà del remat i, a la nit, es quedà sola al bosc. Al cap d’uns dies el seu cadàver el van trobar en una petita cova de la muntanya“.
PRIMER PREMI
La primera posició la va guanyar Jordi Remolà Guasques, va guanyar un diploma, un guardó i un xec valorat en 50 € per la llibreria Atzavara, amb el conte titulat “Fermí“:
“Un dia, quan feia els vidres, el vaig veure de reüll. Era un llençol, atrapat entre les branques del plataner que tinc més a prop de finestra. Jo visc en un segon, no els poden i gairebé tinc l’arbre, a tocar. Vaig continuar fregant, sense fer-li massa cas, encara que notava la seva presència quan es movia per la ventolera i, de tant en tant, me’l mirava intrigat.
Com és possible ─pensava─ que un llençol acabi a les branques d’un plataner…? Bé. Sí. És fàcil. La ventada l’ha fet venir des d’un estenedor. I al tornar a mirar, vaig adonar-me de com li volaven els faldons, i de sobte, com m’observava, fixament, amb uns ulls petits, com dues boletes negres.
─No pot ser─ Vaig pensar, tot fregant enèrgicament, intentant de ignorar aquella mirada quan, de sobte, vaig sentir ─Deixa’m entrar…!─ Modulant-la la veu com un udol.
L’esprai multiús em va caure a terra, i la baieta al carrer, al cap d’una dona que em va dir de tot. ─No em puc creure el que m’està passant─ li vaig dir ─Doncs ves al metge, poca-solta…!─ Acabava de sortir de la perruqueria i em va contestar indignada, amb la baieta per serrell. ─No pot ser─ vaig dir els ulls tancats. ─Sisplau… deixa’m entrar…!─ Va repetir el fantasma de l’arbre. Jo estava quiet, electritzat, no em creia què em passava. Però al final vaig contestar. ─Com vols que et deixi entrar…? Ets un fantasma…! Què hi fas aquí dalt…? I llavors, sense més, m’ho va explicar tot.
Va resultar un fantasma convincent. Es diu Fermí i ara és ell qui fa els vidres, treu la pols i frega l’escala”.
Enhorabona a les persones premiades i gràcies a totes les persones que van participar d’aquesta nova tradició del Casal! Ens tornem a veure en una nova edició el pròxim Sant Jordi!